DOSSIERS VINS DOLÇOS - RIBESALTES
  vidolç.cat
                                                                                                                                                                                                                                                                                                          español    english

   SITUEM EL LLOC

   La Catalunya Nord es constitueix de les comarques que com a conseqüència de la guerra dels segadors de 1640 van cedides per la corona espanyola a la francesa en 1659. Abans havien format part del principat de Catalunya de la corona d’Aragó tal i com les terres catalanes al sud del s Pirineus. Avui constitueixen el departament francès dels Pyrenées Orientales (66) que hi incorporà la comarca occitana de la Fenolleda per la divisió departamental del 1790. Amb això comparteixen molts anys d’història catalana comuna, llengua i cultura.

Catalunya-1812-1814-Dep-Pirineus-Orientals  
EL VI A LA CATALUNYA NORD

La part vinícola de la Catalunya Nord s’estén des de la costa mediterrània fins a ponent limitant la vinya les terres altes cap als massissos del Canigó, Cerdanya i Corberes. Conserva com a distintiu el manteniment dels ceps característics comuns a altres àrees de la corona d’Aragó com garnatxa, carinyena i morvedre (monastrell). Els tipus de terrenys són variats i el clima és mediterrani amb l’estiu calorós i sec. Les pluges són a primavera . El total de l’any sobre els 600 mm.  Hores de sol importants i vent sovint de tramontana (nord o nord oest) fort i sec que marca fortament el territori.

 La raó de la gran producció de vins dolços del departament (més del 50% de França) té raons tradicionals però també històriques relacionades amb la política de l’Estat francès respecte el vi.
Durant el segle XIX i principi del XX el vi dolç beneficià d’una fiscalitat  favorable que va motivar un expansió dels raïms per a vi dolç. Les successives normatives del segle XX han anat restringint el cultiu per exemple la prohibició de compaginar el cultiu de la vinya tradicional entre arbres fruiters. A l’últim quart del segle XX hi ha una certa crisi del vi dolç a França per baixa de consum, situació que ha anat millorant lentament fins a avui.

Les  denominacions (Appellations d’Origine Controlées) de vins negres són: 

Costers del Rosselló (Côtes du Roussillon, tota la plana del Rosselló). Zona de gran producció i extensió. Garnatxa, carinyena, morvedre, sirah, lledoner pelut i cinsault per negres,  garnatxa grisa i lledoner per rosats , Macabeu i garnatxa blanca per blancs.
Costers del Rosselló Vilatges (Côtes du Roussillon Villages) als contraforts de les Corberes (antiga frontera) i la Fenolleda (part alta de la vall del riu Agly) . Es diferencia per terrenys més granítics . Vins negres més complexos de garnatxa, carinyena i sirah.
Cotlliure (Cotllioure) Als voltants del poble del mateix nom. Ceps de garnatxa grisa ,garnatxa negra, carinyenes, morvedre i  cinsault . Vins  blancs i rosats agradablement afruitats de garnatxa blanca i grisa.  Vins negres afruitats i un punt especiats. 

En quan a vi dolç, destaca per extensió  la denominació Ribesaltes (AOC Muscat de Rivesaltes)
Les antigues denominacions de ‘Muscat de l’Agly’, ‘Muscat de Maury’ o ‘Muscat de Banyuls’ van ser uniformitzats a  ‘Muscat de Rivesaltes’ el 1956.
Per a vins elaborats amb raïm Moscatell : Moscat d’Alexandria (romà)  i Moscat de gra petit. Elaboracions de garnatxa blanca o negra (Rivesaltes ‘ambré’ , ‘grenat ‘o ‘tuilé’).

Municipis de la AOC marcats en vermell a continuació:

pirineus orientals
AOC Ribesaltes. Vriullop  ca.wikimwdia

La denominació AOC Banyuls creada només pel vi dolç, s’estén al voltant  del poble del mateix nom i elabora es la seva majoria vins dolços de garnatxes blanca i grisa, macabeu i torbat. Secundàriament amb garnatxa negra, carinyena , sirah i cinsault. Envelliment en botes del ordre de 3 anys.

Maury , al voltant del poble del mateix nom. És característica de terrenys molt variats , destacant els gneis (Schistes). Principalment per vins dolços: Garnatxa negra, grisa i blanca. Intensos , tànnics i afruitats.

VI  DOLÇ DE RIBESALTES

El vi dolç a la denominació s’elabora amb diversos raïms con s’ha avançat i el mètode té en comú el recollir el raïm en el punt de maduració adient, elaborar el most i interrompre la fermentació afegint alcohol pur (esperit de vi) en el punt de fermentació que es desitgi per a mantenir un tant per cent de sucre residual. ( mínim 100 g/l). Com és normal en vins de qualitat la denominació no permet l’addició de sucres justificant l’etiqueta ‘Vi dolç natural’.

MOSCAT. (Muscat)

En l’elaboració de la categoria a ‘Muscat de Rivesaltes ‘ s’hi empren els dos raïms de moscatell : El d’Alexandria i el de gra petit. El primer aporta sucres densos i dolçor de fruita madura o pansa al gust i el segon li dóna sucres fins i aromes de fruita tropical, menta i tarongina que notem en nas. Cada elaborador dóna un percentatge diferent als dos raïms segons el que proposi. La tendència és de posar moscatell de gra petit en major proporció. El caràcter del moscat li acaba de donar el terreny la vinificació i l’envelliment.
Els vins més joves són groc clars i aromes marcats de fruites tropicals i herbes aromàtiques. Amb l’envelliment el color es torna més groc ambre i els aromes van més cap a fruita confitada i mel.

AMBRÉ.

Per als ambré es vinifiquen raïms blancs garnatxa blanca, garnatxa grisa , macabeu, torbat i moscatells romà o de gra petit però en proporció menor del 20%.
Aquests  vins són envellits. És fa en mitjà oxidatiu, en contacte amb aire en botes i un mínim de 24 mesos. El color puja a  de grocs a tons carabasses (ambre).
Els gustos són complexos amb aromes afruitats de cítrics i gustos de mel i fruits secs (avellana, anous, ametlla). Admet bé la reserva en ampolla molts anys.

GRENAT.

La categoria ‘Rivesaltes Grenat’ s’elabora amb gran percentatge de garnatxa negra. (>70%)La fermentació i addició d’alcohol  es fa sense contacte amb l’aire. (mitjà reductor). Aquest vi es comercialitza jove amb un mínim de tres mesos en ampolla.EL grenat és un vi de color vermell fosc rubí , viu amb aromes de fruita i gust tànnic, fruita roja (cirera, gerds,mores) i fruits confitats. L’evolució en ampolla arrodoneix la fruita i redueix els tannins.

TUILÉ

La categoria ‘Rivesaltes ‘Tuilé’ també s’elabora amb raïm blanc o negre amb gran percentatge de garnatxa negra (50%) però amb fermentació i envelliment en atmosfera oxidativa.
El color és més roig (de color teula, d’on ve el nom) evolució a taronja. L’envelliment en bota de mínim 24 mesos com els ambrés. Molt més complexos de gust amb fruita confitada , fruits secs torrats especies , cacau, tabac... admet be la reserva en ampolla molts anys.

HORS D’ÂGE

Vins de gran envelliment en botes o recipients neutres (bombones de vidre) un mínim de 5 anys. Elaborats amb gran varietat raïms blancs i negres com els tuilés . Fermentacions oxidatives. Colors més pàl·lids. Gustos molt complexos com els anteriors.

MARIDATGES

Hi ha una relativa dispersió de gustos dintre de les categories però permeten tenir uns criteris generals de maridatge.
Tots els vins dolços poden beure’s com aperitiu (El moscat és aperitiu normal al Rosselló) o vi de postre. Servei  fresc  entre 10 i 15 ºC depenent de l’envelliment.
Els grenats combinen molt bé amb postres de xocolata.
Els ambré poden acompanyar el foie-gras.
Els tuilés i hors d’âge es recomana degustar-los sols com a digestius al finals dels menjars com a alternativa a licors destil·lats.


Salut

 
                                                      Tornar amunt                        Tornar a DOSSIERS


  Llicència de Creative Commons  Pàgina divulgativa . Citació requerida.      Correu    info@vidolc.cat              Facebook: Amics del vi dolç                                                                                                                                                      Ultima actualització : 18-6-2015