DOSSIERS VINS DOLÇOS - LA TERRA ALTA
  vidolç.cat
                                                                                                                                                                                                                                                                                                          español    english

   LA TERRA ALTA

  Comarca del sud del Principat de Catalunya, allargada de nord a sud, amb límit amb l’Ebre a llevant, El Matarranya i els ports a ponent. Elevada respecte la vall de l’Ebre d’aquí els seu nom, amb moltes serres interiors de entre 600 i 1000 m, Pàndols, Cavalls, Paüls, Corrals, el Port... La seva part central és relativament plana entre 350 i 550 m d’altitud.
Població reduïda (12500 h) amb cap a Gandesa (3000 h)però amb pobles al més petits i prou coneguts con Horta de Sant Joan, Corbera, Arnes, Bot, Batea, Vilalba dels Arcs, Pinell de Brai, La Fatarella... gent amb caràcter però amables amb el foraster. Clima mediterrani però amb continentalitat, hiverns freds i estius secs i càlids . Els vents dominants son el cerç , sec i fred del NO i la marinada, del sud, càlida i humida. Pluviometria reduïda: 400-500mm a la major part de la comarca. Sense grans rius però amb aigua tot l’any al Canaletes, l’Algars i el propi Mataranya.
Sense grans carreteres ni vies de comunicació principals, l’accés més ràpid és des de l’Ebre per Móra d’Ebre o des de Tortosa-Xerta al Pinell, Des de l’Aragó per la carretera d’Alcañiz N-420.

raim garnatxaLA COMARCA I EL VI

Antiga tradició vinícola, hi podem trobar cellers a tots els pobles. Cal esmentar els cooperatius que es funden al segle XIX alguns com el de Gandesa o Pinell (foto) amb edificis modernistes. L’agricultura ha estat forçosament de secà i la vinya hi té una destacada presència. S’hi conreen majoritàriament les garnatxes blanca i negra que marquen la característica dels vins de la terra encara que hi podem trobar moltes altres varietats en menor extensió: carinyena, macabeu... . Sols calcaris i conglomerats, plantació de la vinya en terrasses o costers en pendent suau de fons de valls bancalades per aprofitar millor l’aigua.  Les particularitats climàtiques són molt bones per a la bona conservació del raïm fins a la verema. La denominació TERRA ALTA data del 1972 i ampara tota la comarca per a vins molt variats. Destacariem els vins de garnatxa blanca com a especials d’aquesta denominació.

LA CULTURA DEL VI DOLÇ

Els vins dolços han estat sempre presents a la comarca, la sobremaduració dels garnatxes dóna molt sucre en raïm i les evolucions en bota són òptimes en el clima sec de la comarca. Avui dia són els cellers el principals elaboradors i conservadors d’aquests vins però durant tot el segle XX , rara era la casa que no conservava al seu celler botes de reserva de mares antigues que anava compensant amb vi nou.
Les especialitats dolces son fetes majoritàriament amb raïms garnatxa blanca i negra.

El gran contingut en sucre dóna un grau alcohòlic elevat als vins secs però en els vins dolços, el que succeeix és que no cal afegir massa quantitat d’esperit en el procés d’elaboració, conservant doncs molts sucres naturals del raïm. 

pinell

 Normalment els garnatxes més joves es comercialitzen després d’un període de bóta de sis mesos a un any. Reserves mes velles ja podem trobar de 3 anys en endavant. Normalment la garnatxa blanca es proposa conservada en ambient oxidatiu que li atorga la complexitat de ‘ranci’.

Els garnatxes blancs joves donen colors daurats , aromes de fruites tallades, dolçor de mel, fruites, torrats,  persistència i molta untuositat.

Els garnatxes blancs envellits, presenten colors més foscos, ataronjats, ambre. Aromes més complexos i gustos de figa confitada, mel, fruits secs torrats... persistents i untuosos.

Els garnatxes negres els solem trobar en envelliment d’un any i presenten un bonic color granat o violaci, aromes de fruita vermella, gustos de figues, fruites vermelles, especies dolces, cacau. Amb un alt contingut en tanins de la garnatxa que els dóna finals amb una certa astringència que pot complementar el dolç.

Podem trobar elaboracions també tradicionals com les misteles que no presenten fermentació (dolçor plana i més empalagosa) i moscatells però sens dubte, els garnatxes són vins molt més rodons i recomanables des d’el punt de   vista de vidolç.cat.

                                                                                                                           Tornar amunt                        Tornar a DOSSIERS

vilalba


  Llicència de Creative Commons  Pàgina divulgativa . Citació requerida.      Correu    info@vidolc.cat              Facebook: Amics del vi dolç                                                                                                                                                      Ultima actualització : 10-2-2016